Darrer assaig de l'any

Avui ens hem tornat a trobar per assajar castells.

És l'últim assaig de l'any i no serà fins després de Nadal que no ens retrobarem i ja amb el concurs ben a prop.

En la primera part, com ja és habitual, hem assajat per una banda pilars i, per l'altra, hem provat de fer petits castells de tres nets fins a acotxadora.

Fer el pom de dalt a terra és força fàcil, però la cosa canvia quan aquest pom l'enfilem damunt uns segons. Especialment per a les nostres acotxadores; han trobat tal dificultat per a pujar-hi, que no sabien com començar a pujar als dosos (tot i que aquesta segona part ha estat força assajada).

La majoria de noies intenten enfilar-se, un cop han posar el peu dret al seu lloc,  col·locant el peu esquerra directament a la faixa, aprofitant la seva elasticitat. Però de vegades aquest recurs falla i és llavors quan cal saber fer la tècnica coneguda com la pinça, on cal pinçar el cos del segon amb els dos genolls (i peus) i aixecar-se amb els braços per damunt de les espatlles (nosaltres ho diem 'sortir de la piscina'). La tècnica en si no és tan difícil, però és cert que un principi costa entendre el mecanisme, però generalment tal punt s'agafa tothom la realitza correctament.

I el que succeeix és que els nostres nois i noies no saben 'fer la pinça', així que ja tenim deures per a després de vacances de Nadal.

Després de dinar, en la segona part de l'assaig, hem intentat tancar la pinya del tres de cinc però la proximitat de les festes ha fet que costés molt tenir tothom preparat per tancar-la.

Des de la setmana passada estem penjant el croquis de la pinya en la paret, per a que els nois i noies comencin a acostumar-se a llegir-la i que prenguin a la persona que tindran al davant com a referència d'on s'han de col·locar.

Sempre caldrà fer algun canvi i resajustar al personal, però és cert que la majoria de persones no es mouran de lloc.

La segona prova hem trigat molt en començar-la, doncs ha costat força qeu la gent arribés i, més, que s'assabentessin que s'havien d'enfaixar i fer-ho. Suposem que tot això és degut a que tenim  les vacances a tocar, i esperem que l'any vinent la cosa vagi més fluïda.

En vint minuts hauríem de ser capaços de tancar dos (i esperem que fins tres) estructures.

En fi, avui no ha estat el millor assaig que hem fet, però ja arribe les vacances de Nadal i en part s'entén.

Ara toca descansar, recarregar 'piles' i tornar a gener amb energies renovades. Això sí, s'haurà de vigilar el torró, perquè no hem d'incrementar el nostre pes, que després els baixos es queixen.

BON NADAL A TOTHOM

Assaig 10 de desembre

Avui, aprofitant que encara gaudim de bon temps, hem continuat amb els nostres assajos de castells.

El dijous havia de ser el millor dia per fer els assajos, però la professora de matemàtiques aprofita que té els dos cursos de 3r seguits a la tarda per posar-los el mateix examen, i això fa que els alumnes d'aquest nivell prefereixin, malauradament, estudiar que venir als assajos.

A la primera part de l'assaig no ens veiem molt afectats, però sí a la segona, ja que ens impedeix tancar pinyes de castells.

És clar, tot s'arreglaria si els alumnes es preparessin amb temps els controls, però com que són d'estudiar el darrer moment, ens veiem afectats d'aquesta manera.

Tot i així, hem començat amb els concebuts pilars i poms de dalt. Anem fent proves a la gent per veure diferents possibilitats, i realment ens anem trobant agradables sorpreses.

Quant als poms de dalt, també es van veient els resultats dels assajos, per què tothom va millorant la seva tècnica i això es va traduint, tot i que sembla una ximpleria, en un major nombre de proves.

Aquesta part es fa fonamentalment amb la gent de primer de l'ESO que, per la seva constitució, són idonis per fer-ho. Però també comptem amb la veterania d'alguns alumnes de tercer en les posicions de dosos, on la seva experiència ajuda a donar seguretat als alumnes.

Després de dinar hem tancat la pinya de pilar i hem fet un parell de proves. La primera amb gent experimentada, però la segona ha estat una prova amb una nova enxaneta.

Així com que en els castells més grans les possibilitats de combinatòria són més limitades, no és així amb els pilars, doncs permet fer una bona rotació amb diferents possibilitats. És molt important tenir-les perquè no es podem arriscar, de cara al concurs, que un pilar 'oficial' no es pugui fer per la indisposició d'alguna persona. És allò que es diu que 'ningú ha de ser imprescindible'.

A cada assaig es van treballant diferents possiblitats, i no serà fins que ens acostem al concurs i, probablement es decidirà per sorteig, quan decidirem qui farà aquest pilar.

Assaig 3 de desembre

Avui ens hem tornat a trobar al pati de l'escola per a assajar castells.

En aquestes darreres setmanes del trimestre es va notant l'acumulació d'exàmens doncs algunes persones opten per no assistir a l'assaig, o bé venir només a una part d'aquest (fins i tot ens han faltat les fotògrafes!).

Però com que tenim molta feina pel davant, amb la gent que hi erem a la primera part hem assajat pilars i poms de dalt. 

Una cosa bona de ser menys gent de l'habitual, és que dóna peu a que poguem provar posicions noves i tenir noves sensacions.

Avui però no hem fet cap prova de pilars de tres, però les proves han anat molt bé.

En la segona part, hem intentat muntar el castell de nou, però entre el degoteig de gent i la necessitat de cercar substituts a la gent absent, ha fet que la prova s'anés endarrerint.

Tot i així, hem aprofitat l'avinentesa per col·locar a la gent al voltant perquè aprenguin com situar-se i evitar que els seus companys i companyes es facin mal en cas de caiguda.

Avui no ho hem fet, però a partir de la setmana vinent intentarem penjar els fulls amb les posicions de la gent per a que es vagin col·locant i poguem fer la prova més ràpid.

Encara ens queda provar la pinya del tres i esperem que siguem tothom per a fer la prova.

De totes maneres, la gent cada vegada està agafant més tècnica i cada vegada les proves estan sent millors. 

Poc a poc i pis a pis.

Assaig 26 de novembre

Avui torna a ser dijous i de nou ens hem trobat al pati de l'escola a assajar els nostres castells.

Tal com vàrem fer la setmana passada, l'assaig l'hem tornat a dividir en dues parts: una primera de tècnica general, i una segona d'estructures o pinyes.

La primera part, al seu torn l'hem dividit en dos. Al començament hem fet pilars de dos per tal d'anar agafant confiança entre tots i hem acabat aquesta part de l'assaig amb intents de pilars de tres nets.

Els pilars nets ens estan costant força, doncs canvia molt el fet de que l'anxenata pugi al terç quan aquest està a terra, ben afermat, a quan el terç el tenim damunt un segon i cal aguantar l'equilibri mentre et pugen per l'esquena.

Tot, al cap i a la fi, és qüestió de tècnica.

Per comprovar en quin estat tenim les coses (o més aviat per demostrar que el pilar es pot fer), en Màrius s'ha posat de segon a terra i... hem aconseguit carregar el pilar de tres.

És clar que ell no podrà participar al concurs, però ha donat confiança al terç i l'enxaneta, així com als segons perquè han vist que es pot fer.

Mentres tant, Santi assajava els poms de dalt amb la gent de segon i primer, que per la seva constitució, són els idonis per fer-ho, i no els hem d'oblidar perquè és la part que corona el castell.

Amb això hem acabat la primera part i ens hem anat a dinar. A agafar forces per la segona part.

La segona part la dediquem a fer estructures. Tenim en ment practicar tres estrucutres bàsiques: la pinya del pilar, el nou net i la pinya del tres. I hem d'aconseguir que en mitja hora les poguem assajar totes. Per aconseguir-ho la gent ha d'estar entranada en saber on s'ha de posar i com s'ha de posar, i encara és d'hora per saber-ho. Així que cal anar posant-los al seu lloc i un cop situats, tancar la pinya poc a poc.

La primera prova ha estat la de la pinya del pilar i, tot i que faltava una mica de força per un costat, la segona a donat el vistiplau a que li pugés la terça. I el castell ha aguantat perfectament. Enhorabona nois i noies, ho heu fet molt bé.

El temps no ens ha donat per molt més, i tot just hem pogut tancar el castell de nou i hem pujat dosos. Que per cert també ho han fet molt bé.

La setmana vinent el tornarem a provar i col·locarem la gent per a que tinguem la seguretat de protegir a la gent en cas de caiguda i, si tot va bé, mirarem de pujar acotxadors.

També caldrà treballar la pinya del tres.

Mica en mica

Els Minyons de Terrassa descarrreguen el castell més gran de la història castellera, el 4d10fm

Semblava impossible però ja no ho és. Els Minyons de Terrassa han convertit en realitat el 4de10fm, un castell inèdit, que s'havia provat abans però que havia quedat sempre molt lluny de coronar-se. Aquest 22 de novembre de 2015 es recordarà com el dia que el món casteller ha sumat un nou castell inèdit i ha demostrat que el sostre casteller és encara incert. En primera ronda han completat el quart 3de10fm i en segona s'han anotat aquest 4de10fm espectacular.

Anem avançant

Avui, com cada dijous ens hem trobat per assajar els castells.

En un primera part hem practicat la tècnica. Per una banda part de la gent hem anat a fer columnes, és a dir, a practicar la tècnica de pujar, a l'hora que la gent que farà de baixos agafa to muscular (i com no tècnica).

Això és important donat que, tot i que farem castells petits, en les estructures de cinc pisos els dosos hauran de pujar pels segons i l'acotxador, i l'anxeneta pels segons i dosos. Cal ser molt acurat i molt fi per a que l'estructura es mogui el menys possible. Tant al pujar com al baixar.

Per practicar-ho, aprofitem qualsevol estructura que ens permet agafar-nos a mesura que pugem, i d'aquesta manera tenim més estabilitat. També, el fet d'agafar-se a algun lloc permet mantenir els braços horitzontals amb colzes amunt, i practicar així la posició que anomenem de 'croissant'. Postura bàsica per a que el castell no perdi les mides o es deformi.

Alhora, hem anat assajant els pilars, en concret hem intentat fer el pilar de tres net, doncs cal que també estigui ferm per poder-lo pujar a la pinya al concurs. Sembla molt fàcil quan només cal que l'enxaneta pugi a una altra persona. La cosa canvia quan són dos pisos. L'estructura és mou més. També cal ser més fi, i cal una bona coordinació entre el segon i l'enxaneta. 

Avui no hem aconseguit ni tan sols que les enxanetes s'enfilessin a l'esquena del terç, però tot arribarà.

A la segona part de l'assaig, hem muntat la pinya d'una altra estructura, la pinya de tres. Aquest castell el vàrem intentar carregar dos cops en el passat concurs, però se'ns va resistir. També cal dir que va ser una estructura que no vàrem poder assajar molt, donat que va ser un canvi d'enfocament davant la poca seguretat que donava el 9d4 net.

Enguany, amb cinc mesos vista, de segur que l'estrucutra la dominarem del tot i qui sap si ens atrevirem a posar-hi agulla a dins i tot.

La idea és tenir cinc estructures ben assajades de cara al concurs. Les tres millors seran les que farem a plaça, però sempre cal tenir alguna a la recambra per a una possible millora de punts.

De mica en mica anem coneixent les posicions i funcions dels diferents membres del castell. Per a molts tot aquest món és nou i cal ensenyar-los el que és un baix i com s'ha de col·locar, així com un contrafort, unaa crossa o un vent.

Tothom té cabuda dins d'un castell i la constitució de cadascú permetrà ocupar una posició o altra. Evidentment, els més lleugers són els que tenen l'honor (i la dificultat) de pujar a dalt de tot, mentre que els més pesats hauran d'estar a tocar de terra. Si són baixos, doncs poden fer de baix o contrafort; si són alts, de mans o vents. Si són d'altura intermitja, laterals. I així es van ocupant cadascuna de les posicions del castel.

Ensenyar tot això fa que tinguem la sensació de que el temps cundeix poc, però estem molt satisfets de com va tot. De moment, les tres estructures que hem practicat s'han vist prou sòlides. I donen molt bones sensacions.

Ara, al llarg de les setmanes vinents, anirem practicant aquestes estructures fins que ens sortin molt bé. Quan així ho veiem, serà el moment de fer petites variacions i provatures. Atès que una cosa que és molt important és que ningú sigui imprescindible i no ens podem permetre que el dia de concurs es deixi de fer un castell per la indisposició d'algú o alguna. i per aconseguir-ho, cal tenir molta gent entrenada en les diferents posicions.

Castells - Patrimoni Immaterial de la Humanitat - 5è anniversari

Ahir va fer cinc anys que la Unesco va incloure als castells a la Llista Representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la Unesco.

La Unesco ho va aprovar el 16 de novembre de 2010, a Nairobi. D'aquesta manera culminava un procés inicial el 2007 i desenvolupat per una comissió formada per la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya (CCCC), el departament de Cultura de la Generalitat, el Centre Unesco de Catalunya i la revista 'Castells'.

Comencem a perfilar els castells

Aquesta setmana hem començat a mirar amb perspectiva quins castells podem portar a concurs. Al cap i a la fi no hi ha molt secret: hem d'assajar aquelles estructures que podem fer amb la quantitat de gent que disposem.

40 persones són moltes persones i estem molt contents de disposar de tanta gent, però quan parlem de castells t'adones que no som tants. 

Els castells s'anomenen pel nombre de persones que formen part dels pisos principals (tronc) i quants pisos en total hi ha. Així, quan parlem d'un 3 de 10 (màxim castell alçat fins ara), hem d'entendre que hi ha tres persones a cada pis i el castell s'enlaira 10 pisos,

A partir d'aquí, s’inclouen afegitons com net, folre, manilles o puntals. Si no s’afegeix res, s’entén que el castell té la pinya normal. Si diem que el castell és ‘net’, hem d’entendre que no hi ha pinya. El folre és una petita pinya damunt la pinya principal (que passa a nomenar-se soca). Les manilles és una altra petita pinya damunt el folre. I els puntals s’afegeixen damunt les manilles.

De cara al concurs, els castells s’han classificat d’acord a la seva complexitat a l’hora de realitzar-lo, de manera que la construcció mínima i més senzilla és el pilar de tres. I la considerada més complicada enguany és el pilar de quatre amb folre. Estructura amb la que vàrem guanyar el concurs la passada edició.
Doncs bé, amb molt bon criteri, els Castellers de Barcelona han fet prevaldre la seguretat abans de tot, i ens han comunicat que els castells folrats han de tenir un mínim de pinya (soca) per dur-los al concurs, un mínim de tres cordons.
Els cordons són els cercels de gent que, de manera concèntrica, s'arrepleguen al voltant de l'estructura d'un castell. De manera que el primer cordó el forma la gent que està a tocar del castell i són els primers responsables de que aquest no trontolli en excés. El segon cordó evita que es desplaci el primer cordó, i així successivament.
El tenir nombrosos cordons dóna més seguretat al castell per dos motius: en primer lloc perquè l’estructura serà més consistent; i, en segon lloc, perquè en cas de caiguda el ‘matalàs’ és més ample.
Amb 40 persones no ens podem plantejar cap castell amb folre de cara al concurs. Caldrà veure si alguna escola ho podrà fer.
Tenint clar això, avui hem començat a treballar estructures que tenim al nostre abast. Sempre amb la idea d'oferir el millor de nosaltres i, principalment, passar-nos-ho bé. Si a més guanyem... genial.
D'aquesta manera, l'assaig l'hem començat tancant una pinya de pilar.
Es diu que als castells tothom té cabuda, però és una cosa força tècnica i cal aprendre on ens hem de posar i què hem de fer. Així, hem anat indicant a la gent on s'havia de col·locar, quin nom rebia la seva posició i què havien de fer.
Tot això és molt important, doncs els castells es tanquen de manera ordenada i cal fer la força necessària en el moment adequat. De no fer-ho així, es desquadra l'estructura i el castell pujarà de mala manera (es diu que té 'males mides').
Cal dir que per ser el primer cop que tanquen pinya enguany, l'estructura ha resultat força ferma, tot i que no ho ha estat prou com per aguantar la terç al pilar. Però molt bé!

A la segona part de l'assaig, ens hem dedicat a perfilar la tècnica personal: com s'havien de col·locar els baixos (gent que està al `pis de sota') i com havien de pujar, en aquest cas, els dosos (parella que forma part del 'pom de dalt' i que haurà de suportar el pes de l'acotxador i l'enxaneta).
Aquesta prova ha estat més complicada, doncs la gran majoria de dosos eren novell i els ha costat força enfilar-se i col·locar-se, però és una cosa ben normal. De mica en mica millorarem la tècnica i les coses aniran agafant forma.

Segon assaig

Avui hem fet el segon assaig del present curs. Ja quasi som quaranta persones els que assagem els dijous al migdia.

Donat que més de la meitat de la gent no ha fet mai castells, dediquem aquests primers assajos a recordar (tot i que per a la majoria és aprendre) la tècnica de pujada als castells, així com a tonificar el cos donat que cal acostumar-lo a aguantar el pes de la gent.

La primera part l'hem dedicat a practicar pilars. Els pilars són una estructura molt sensibles però que dins de les actuacions castellers donen lloc a l'entrada i sortida de l'actuació. Així que hem de dedicar sempre una estona per anar agafant tècnica i provar gent per a fer-los. I no hem d'oblidar que dins del concurs, la màxima puntuació la tenen els pilars de quatre.

Després de dinar, ens hem dividit en dos grups, per una banda la gent que formarà pinya i hem practicat l'estructura de quatre amb dosos enfilant-se...

Per l'altra banda, hem practicat el que es coneix com 'pom de dalt' amb el nou alumnat de primer. Donada la seva constitució són ideals per les posicions d'acotxador i enxaneta. Així que cal assajar les passes d'aquests. Ara per ara és molt d'hora per decidir qui farà una cosa o una altra. Tots ells volen ser enxanetes, però han de tenir clar que la cosa s'ha de repartir. 

Els més menuts haurien de fer d'acotxadors (els que s'ajupen a la part de dalt del castell), donat que així faciliten a l'enxaneta el traspàs per dalt.

Però tot són passos nous i costa assimilar-los. Tot just acabem de començar, però apunten bones maneres.

Mur del pati de l'escola

A l'escola ja fa uns quants anys que la promoció d'artísitc de 4t d'ESO decora el mur del pati amb trencadís i diferents motius. Sembla ser que aquest any toquen castells...

Vídeo 'Fem Pinya'

Vídeo realitzat per la Coordinadora de Colles Castellers de Catalunya (CCCC) sobre les mesures de seguretat que cal tenir en compte a l'hora de fer pinya als castells.

Vídeos tècnics de castells

Aquí teniu alguns vídeos interessants sobre els castells.
El primer és un vídeo didàctic editat pels Castellers de Barcelona per a explicar les diferents estructures dels castells de cara al 1r Concurs Intercasteller:

El següent vídeo està fet pels Castellers de Castelldefels i explica com es puja a un pom de dalt en un tres:

I l'últim vídeo, és d'en Marc Revuelta i explica com es puja un rengle (a partir del minut quatre):

Millor Actuació Castellera de la Història - Vilafranca. 01/11/15

Avui s'ha celebrat a Vilafranca del Penedès la diada de Tots Sants, on participaven els Castellers de Vilafranca, Capgrossos de Mataró, els Xiquets de Tarragona i la Colla de Sants.

A la diada s’han bastit onze castells de gamma extra i Vilafranca ha aconseguit fer la millor diada castellera de la història

• Capgrossos de Mataró: 3de9f, 4de9f, 5de8,(c)pd8fm
• Castellers de Sants: 3de9f, (id)2de9fm, 2de9fm,
•  Castellers de Vilafranca: 3de9fa, 2de8sf, 3de10fm, pd8fm
• Xiquets de Tarragona: 3de9f, 2de9fm

2n Concurs Intercasteller 'Fem Pinya' - Comencen els assajos

La setmana passada vàrem tenir la reunió informativa per als pares sobre la participació al Concurs Intercasteller, especialment adreçada als pares que tenen fills/filles que no van participar en la passada edició.

Al llarg de la setmana hem anat recollint autoritzacions paternes i avui farem el primer assaig.

De moment tenim 40 alumnes apuntats a l'activitat, 17 d'ells repetidors de la passada edició. Hem tingut les baixes de la gent de 4t de l'ESO que es va graduar, però s'ha apuntat gent nova i es compensa la seva marxa amb escreix.

Ja no comencem de zero, avui es tracta d'ensenyar a la gent nova (sobretot de primer de l'ESO) a pujar, doncs per físic seran principalment acotxadors i enxanetes. Mentre que la resta de gent haurà d'anar acostumant el cos als esforços dels castells i refrescar tècnica.

I per a tenir un bon principi de temporada, res més que estrenar faixes...

Els avantatges de guanyar un concurs és poder demanar pressupost per l'activitat! I el centre ha comprat 15 faixes per a la colla.

Més endavant els Castellers de Barcelona ens deixaran faixes, amb el que podrem fer uns assajos ben fluids.

I finalment ens hem trobat al pati per començar a assajar castells.

Hem dividit a la gent en dos grups, el dels alumnes de primer que, per la seva constitució, bàsicament faran d'acotxadors i enxaneta, i necessiten que se’ls ensenyi la tècnica de pujar; i la resta de gent que, per una banda, faran de pinya i, per altra, faran de segons o dosos als castells.

Una cosa que costa acceptar als nois i noies és que el seu cos està canviant ràpidament i, que si bé l’any passat pujaven als castells, enguany ja no és possible i han d’adoptar d’altres posicions. Això sí, tothom té cabuda als castells i sempre hi ha alguna cosa que es pot fer.

Cal dir que l’assaig ha anat molt bé. Era el primer dia per a tothom, per a aquells que mai havien fet castells, i per a aquells que no en feien des d’abans l’estiu.  I els nervis estaven a flor de pell, però les sensacions són bones.

1r Concurs Intercasteller ‘Nascuts per Fer Pinya’ – Els Protagonistes

L'experiència de l'any passat va ser molt positiva.

Em va agradar molt poder conèixer el món casteller perquè forma part de la nostra cultura.ga Però el més important és la relació d'amistat i complicitat que vaig aconseguir amb els meus companys. Vam fer una molt bona PINYA!
El premi que vam recollir va ser gràcies a l'esforç de tot el grup i del nostre professor.

Gal·la Madrid (2n ESO)

Els castellers és un grup de l’escola on coneixes gent nova, d’altres cursos y poses a prova les teves capacitats. Amb aquesta activitat se t’acaba el pati en un tres i no res ja que estàs tan entretingut que no t’adones que el temps passa i quan s’acaba dius: jaaaa?

A part dels assajos el concurs és molt emocionant, molta gent pensa que es respira un aire de competitivitat com al futbol o algun esport d’equip, no, sinó que és com si tots fóssim una gran colla , una gran colla formada per moltes escoles on totes s’ajudaven entre elles i s’animaven.

El dia anterior al concurs tothom ens deia: “No guanyareu”, “no se us dóna tan bé”. Però com tenim la sort de que el monitor sigui casteller, vam arribar allà i vam guanyar.

No es pot explicar l’emoció que se sent quan carregues i descarregues un castell sobre tot si t’ha costat molt esforç.

Santi Villazán (2n ESO)

1r Concurs Intercasteller ‘Nascuts per Fer Pinya’ – El Concurs

El 9 de maig ens trobàvem les tres colles participants al local dels Castellers de Barcelona per fer el sorteig de l’ordre d’actuació. En primer en poder triar van ser els de Joan d’Àustria, i van triar sortir primers. Nosaltres vàrem ser els següents en triar l’ordre i vàrem decidir sortir els últims, de tal manera que els Escolapis de Sant Antoni ho farien en segon lloc.

Un cop decidit l’ordre d’actuació, ens vàrem dirigir al Parc del Clot en comitiva encapçalats pels grallers dels Castellers de Barcelona, que ens acompanyarien al llarg de tota l’actuació.

Abans de començar el concurs, els Castellers de Barcelona feren un pilar de quatre en senyal de dol del professor assassinat al IES Joan Fuster, que havia de ser un altre dels instituts participants, però a causa de aquest malaurat fet varen decidir no presentar-se.

I així, començàvem el concurs. Joan d’Àustria començava amb un 2d4 (475 punts).

Sant Antoni ho feia a continuació amb un pilar de tres (400 punts).

I nosaltres ho fèiem amb el vistós (i agraït) pilar de tres aixecat per sota (620 punts)! La cosa començava bé, doncs ja ens avançàvem en puntuació.

A segona ronda, Joan d’Àustria enlairava un pilar de tres,

mentre que Sant Antoni no aconseguia carregar el 3d5. Castell que nosaltres també vàrem intentar enlairar però tampoc ho vam poder fer.

Joan d’Àustria anava per davant en el concurs amb 255 punts d’avantatge respecte a nosaltres.

Així que iniciàvem tercera ronda, i Joan d’Àustria aixecaven de nou el 2d4 però aquest cop net (sense pinya; 620 punts). Sant Antoni descarregaven el 4d4 net (150 punts)

i, nosaltres, provàvem el nostre pilar de quatre amb folre.

El folre és com una segona pinya que es posa damunt de la primera, amb l’objectiu d’afermar estructures altes. Això implica una col·locació específica de la gent en la pinya de sota, en concret, mb els braços al costat del cos.

Ningú s’esperava que féssim aquest pilar (ni els mateixos Castellers de Barcelona) i cap dels altres centres sabia com ajudar-nos amb la pinya, de tal manera que van fer mans com qualsevol altre castell i, en comptes d’ajudar-los, el que varen provocar és deformar-nos l’estructura. Tots els pilaners patien de valent intentant trobar l’equilibri. L’enxaneta damunt el folre esperant un moment per enfilar-se i aquest moment arribà. Pujà, fer l’aleta i vàrem descarregar el pilar sense saber ben bé com.

El pilar de quatre amb folre era la tercera estructura amb més punts del concurs, 1.205 punts. Això va fer que a aquestes alçades del concurs, Joan d’Àustria portés 1.495 punts, mentre que nosaltres ja portàvem 1.825 punts. Sant Antoni quedava junt de nosaltres amb un total de 550 punts.

Quedava la ronda de millora. Joan d’Àustria tornava a intentar el 3d5 però de nou va fer llenya! Havíem guanyat el concurs!

Però els nois i noies van voler tornar a provar el 3d5, tot i sabent que no calia. Però també se’ns va resistir i no el vàrem poder carregar.

D’aquesta manera, les Escolàpies Sant Martí es van proclamar guanyadors del primer Concurs Intercasteller ‘Nascuts per Fer Pinya’.

La quantitat d’hores dedicades a assaig van donar els seus fruits.

Per acabar la diada, com és constum en el món casteller, les tres colles féiem pilars de comiat.