2n Concurs Intercasteller 'Fem Pinya' - Comencen els assajos

La setmana passada vàrem tenir la reunió informativa per als pares sobre la participació al Concurs Intercasteller, especialment adreçada als pares que tenen fills/filles que no van participar en la passada edició.

Al llarg de la setmana hem anat recollint autoritzacions paternes i avui farem el primer assaig.

De moment tenim 40 alumnes apuntats a l'activitat, 17 d'ells repetidors de la passada edició. Hem tingut les baixes de la gent de 4t de l'ESO que es va graduar, però s'ha apuntat gent nova i es compensa la seva marxa amb escreix.

Ja no comencem de zero, avui es tracta d'ensenyar a la gent nova (sobretot de primer de l'ESO) a pujar, doncs per físic seran principalment acotxadors i enxanetes. Mentre que la resta de gent haurà d'anar acostumant el cos als esforços dels castells i refrescar tècnica.

I per a tenir un bon principi de temporada, res més que estrenar faixes...

Els avantatges de guanyar un concurs és poder demanar pressupost per l'activitat! I el centre ha comprat 15 faixes per a la colla.

Més endavant els Castellers de Barcelona ens deixaran faixes, amb el que podrem fer uns assajos ben fluids.

I finalment ens hem trobat al pati per començar a assajar castells.

Hem dividit a la gent en dos grups, el dels alumnes de primer que, per la seva constitució, bàsicament faran d'acotxadors i enxaneta, i necessiten que se’ls ensenyi la tècnica de pujar; i la resta de gent que, per una banda, faran de pinya i, per altra, faran de segons o dosos als castells.

Una cosa que costa acceptar als nois i noies és que el seu cos està canviant ràpidament i, que si bé l’any passat pujaven als castells, enguany ja no és possible i han d’adoptar d’altres posicions. Això sí, tothom té cabuda als castells i sempre hi ha alguna cosa que es pot fer.

Cal dir que l’assaig ha anat molt bé. Era el primer dia per a tothom, per a aquells que mai havien fet castells, i per a aquells que no en feien des d’abans l’estiu.  I els nervis estaven a flor de pell, però les sensacions són bones.

1r Concurs Intercasteller ‘Nascuts per Fer Pinya’ – Els Protagonistes

L'experiència de l'any passat va ser molt positiva.

Em va agradar molt poder conèixer el món casteller perquè forma part de la nostra cultura.ga Però el més important és la relació d'amistat i complicitat que vaig aconseguir amb els meus companys. Vam fer una molt bona PINYA!
El premi que vam recollir va ser gràcies a l'esforç de tot el grup i del nostre professor.

Gal·la Madrid (2n ESO)

Els castellers és un grup de l’escola on coneixes gent nova, d’altres cursos y poses a prova les teves capacitats. Amb aquesta activitat se t’acaba el pati en un tres i no res ja que estàs tan entretingut que no t’adones que el temps passa i quan s’acaba dius: jaaaa?

A part dels assajos el concurs és molt emocionant, molta gent pensa que es respira un aire de competitivitat com al futbol o algun esport d’equip, no, sinó que és com si tots fóssim una gran colla , una gran colla formada per moltes escoles on totes s’ajudaven entre elles i s’animaven.

El dia anterior al concurs tothom ens deia: “No guanyareu”, “no se us dóna tan bé”. Però com tenim la sort de que el monitor sigui casteller, vam arribar allà i vam guanyar.

No es pot explicar l’emoció que se sent quan carregues i descarregues un castell sobre tot si t’ha costat molt esforç.

Santi Villazán (2n ESO)

1r Concurs Intercasteller ‘Nascuts per Fer Pinya’ – El Concurs

El 9 de maig ens trobàvem les tres colles participants al local dels Castellers de Barcelona per fer el sorteig de l’ordre d’actuació. En primer en poder triar van ser els de Joan d’Àustria, i van triar sortir primers. Nosaltres vàrem ser els següents en triar l’ordre i vàrem decidir sortir els últims, de tal manera que els Escolapis de Sant Antoni ho farien en segon lloc.

Un cop decidit l’ordre d’actuació, ens vàrem dirigir al Parc del Clot en comitiva encapçalats pels grallers dels Castellers de Barcelona, que ens acompanyarien al llarg de tota l’actuació.

Abans de començar el concurs, els Castellers de Barcelona feren un pilar de quatre en senyal de dol del professor assassinat al IES Joan Fuster, que havia de ser un altre dels instituts participants, però a causa de aquest malaurat fet varen decidir no presentar-se.

I així, començàvem el concurs. Joan d’Àustria començava amb un 2d4 (475 punts).

Sant Antoni ho feia a continuació amb un pilar de tres (400 punts).

I nosaltres ho fèiem amb el vistós (i agraït) pilar de tres aixecat per sota (620 punts)! La cosa començava bé, doncs ja ens avançàvem en puntuació.

A segona ronda, Joan d’Àustria enlairava un pilar de tres,

mentre que Sant Antoni no aconseguia carregar el 3d5. Castell que nosaltres també vàrem intentar enlairar però tampoc ho vam poder fer.

Joan d’Àustria anava per davant en el concurs amb 255 punts d’avantatge respecte a nosaltres.

Així que iniciàvem tercera ronda, i Joan d’Àustria aixecaven de nou el 2d4 però aquest cop net (sense pinya; 620 punts). Sant Antoni descarregaven el 4d4 net (150 punts)

i, nosaltres, provàvem el nostre pilar de quatre amb folre.

El folre és com una segona pinya que es posa damunt de la primera, amb l’objectiu d’afermar estructures altes. Això implica una col·locació específica de la gent en la pinya de sota, en concret, mb els braços al costat del cos.

Ningú s’esperava que féssim aquest pilar (ni els mateixos Castellers de Barcelona) i cap dels altres centres sabia com ajudar-nos amb la pinya, de tal manera que van fer mans com qualsevol altre castell i, en comptes d’ajudar-los, el que varen provocar és deformar-nos l’estructura. Tots els pilaners patien de valent intentant trobar l’equilibri. L’enxaneta damunt el folre esperant un moment per enfilar-se i aquest moment arribà. Pujà, fer l’aleta i vàrem descarregar el pilar sense saber ben bé com.

El pilar de quatre amb folre era la tercera estructura amb més punts del concurs, 1.205 punts. Això va fer que a aquestes alçades del concurs, Joan d’Àustria portés 1.495 punts, mentre que nosaltres ja portàvem 1.825 punts. Sant Antoni quedava junt de nosaltres amb un total de 550 punts.

Quedava la ronda de millora. Joan d’Àustria tornava a intentar el 3d5 però de nou va fer llenya! Havíem guanyat el concurs!

Però els nois i noies van voler tornar a provar el 3d5, tot i sabent que no calia. Però també se’ns va resistir i no el vàrem poder carregar.

D’aquesta manera, les Escolàpies Sant Martí es van proclamar guanyadors del primer Concurs Intercasteller ‘Nascuts per Fer Pinya’.

La quantitat d’hores dedicades a assaig van donar els seus fruits.

Per acabar la diada, com és constum en el món casteller, les tres colles féiem pilars de comiat.

1r Concurs Intercasteller ‘Nascuts per Fer Pinya’ – La Samarreta

Al món casteller, la camisa és el que distingeix i fa diferenciar a una colla d’altres, per exemple, als Minyons de Terrassa se’ls coneix per la seva camisa color malva, i als Castellers de Vilafranca pel seu color verd. D’aquesta manera, els Castellers de Barcelona ens varen demanar que triéssim un color que representés al nostre col·legi. I, com no podia ser un altre, triàrem el color blau.

Ara bé, ja que havíem de portar tots el mateix tipus de samarreta, per què no aprofitar-ho per fer-ne un disseny maco.

Aquesta idea la van tenir tots els centres participants, de manera que va ser també una diada ben acolorida!

IES Joan d'Àustria

Escolapis Sant Antoni

1r Concurs Intercasteller 'Nascuts per Fer Pinya' - Els assajos

Eren alumnes de primer a quart de l’ESO i calia trobar un moment en el que tothom pogués coincidir per assajar. En un principi vàrem provar a l’hora del pati, però entre el temps que es perd baixant i menjar-se l’entrepà, poc quedava per fer castells. Així que decidíem fer-ho al migdia, en concret els dijous, d’una i quart fins a les tres. Amb un quart d’hora per dinar.

Els assajos començaven al febrer i teníem menys de tres mesos per a prepara-nos. I era tanta la il·lusió pel concurs, que quan ja s’atansava la data d’aquest, els alumnes decidiren assajar a diari!!

I d’aquesta manera arribava la diada. En un principi havíem de ser cinc centres escolars els que participàvem, però dos d’ells es van retirar del projecte. Quedàvem pel concurs el IES Joan d’Àustria, els Escolapis de Sant Antoni i nosaltres.

Tot i dir-se concurs, quedava clar que la filosofia era anar a passar-s’ho bé fent castells. Alçant el millor de cadascú i, si és guanyava, perfecte. Però no era l’objectiu prioritari.

Amb 35 alumnes es poden fer vàries estructures castelleres, però el número també ens limitava per d’altres. Tal com passa a les colles castelleres reals, quanta més gent més complexa pot ser el castell, i a més complexitat més punts.

En un principi, ens vàrem plantejar anar a concurs amb el pilar de tres aixecat per sota, el 9 de 4 i un pilar de quatre, sense tenir clar si hi posaríem folre o no.

El pilar de tres aixecat per sota no ens va representar cap dificultat extra, un cop dominada la tècnica, de seguida el vam enlairar. Mentre que el pilar de quatre no va ser tan fàcil, cal força coordinació a nivell de pinya i no donava prou seguretat fer-lo sense folre. Ara bé, amb folre es veia factible. I era la segona construcció amb més punts.

Ara bé, el 9d4 era un projecto força ambiciós, doncs permetia que hi participessin 19 persones en el castell (si ho fèiem amb una anxaneta), però deixava minvat el nombre de persones que podien estar envoltant l’estructura a l’assaig.

La inexperiència del grup i la dificultat del castell ens va fer rebutjar la idea de portar-lo a concurs. I optar per un castell en principi més segur, el 3 de 5.

1r Concurs Casteller Interinstituts 'Nascuts per Fer Pinya' - El projecte

A finals del 2014, els Castellers de Barcelona es posaren en contacte amb nosaltres per oferir-nos participar en el 1r Concurs Intercastellers que organitzaven ells.

El nostre centre ja va tenir un intercanvi amb aquesta colla a rel de les jornades científiques que es van fer al juny del 2014. Vàrem pensar que seria interessant oferir com un dels tallers científics un taller de castells, donat que un professor de l'escola, en Màrius Arias era casteller. Però en Màrius pertanyia a la Colla Castellera de Sant Feliu de Llobregat, i no vèiem molt de sentit que vinguessin a fer a Barcelona un taller quan tenim colles més properes com la de Barcelona o Sagrada Família. Però és a la colla dels Castellers de Barcelona on tenim ex-alumnes, i va ser a aquesta qui l'oferírem de fer el taller de castells.

Com era previsible, els Castellers de Barcelona van venir encantats. Dic previsible perquè al cap i a la fi els estàvem donant l'oportunitat de fer-se conèixer en un centre escolar del barri.

Per això es van posar en contacte amb el professor Màrius per presentar-nos el seu projecte de concurs i oferir-nos la possibilitat de participar-hi.

Així doncs, amb el vistiplau de direcció, engegàvem la campanya al col·legi per a encoratjar a l’alumnat a participar. No va caler ser molt insistent per aconseguir-ho, i 35 alumnes es van apuntar al projecte.