Comencem a perfilar els castells

Aquesta setmana hem començat a mirar amb perspectiva quins castells podem portar a concurs. Al cap i a la fi no hi ha molt secret: hem d'assajar aquelles estructures que podem fer amb la quantitat de gent que disposem.

40 persones són moltes persones i estem molt contents de disposar de tanta gent, però quan parlem de castells t'adones que no som tants. 

Els castells s'anomenen pel nombre de persones que formen part dels pisos principals (tronc) i quants pisos en total hi ha. Així, quan parlem d'un 3 de 10 (màxim castell alçat fins ara), hem d'entendre que hi ha tres persones a cada pis i el castell s'enlaira 10 pisos,

A partir d'aquí, s’inclouen afegitons com net, folre, manilles o puntals. Si no s’afegeix res, s’entén que el castell té la pinya normal. Si diem que el castell és ‘net’, hem d’entendre que no hi ha pinya. El folre és una petita pinya damunt la pinya principal (que passa a nomenar-se soca). Les manilles és una altra petita pinya damunt el folre. I els puntals s’afegeixen damunt les manilles.

De cara al concurs, els castells s’han classificat d’acord a la seva complexitat a l’hora de realitzar-lo, de manera que la construcció mínima i més senzilla és el pilar de tres. I la considerada més complicada enguany és el pilar de quatre amb folre. Estructura amb la que vàrem guanyar el concurs la passada edició.
Doncs bé, amb molt bon criteri, els Castellers de Barcelona han fet prevaldre la seguretat abans de tot, i ens han comunicat que els castells folrats han de tenir un mínim de pinya (soca) per dur-los al concurs, un mínim de tres cordons.
Els cordons són els cercels de gent que, de manera concèntrica, s'arrepleguen al voltant de l'estructura d'un castell. De manera que el primer cordó el forma la gent que està a tocar del castell i són els primers responsables de que aquest no trontolli en excés. El segon cordó evita que es desplaci el primer cordó, i així successivament.
El tenir nombrosos cordons dóna més seguretat al castell per dos motius: en primer lloc perquè l’estructura serà més consistent; i, en segon lloc, perquè en cas de caiguda el ‘matalàs’ és més ample.
Amb 40 persones no ens podem plantejar cap castell amb folre de cara al concurs. Caldrà veure si alguna escola ho podrà fer.
Tenint clar això, avui hem començat a treballar estructures que tenim al nostre abast. Sempre amb la idea d'oferir el millor de nosaltres i, principalment, passar-nos-ho bé. Si a més guanyem... genial.
D'aquesta manera, l'assaig l'hem començat tancant una pinya de pilar.
Es diu que als castells tothom té cabuda, però és una cosa força tècnica i cal aprendre on ens hem de posar i què hem de fer. Així, hem anat indicant a la gent on s'havia de col·locar, quin nom rebia la seva posició i què havien de fer.
Tot això és molt important, doncs els castells es tanquen de manera ordenada i cal fer la força necessària en el moment adequat. De no fer-ho així, es desquadra l'estructura i el castell pujarà de mala manera (es diu que té 'males mides').
Cal dir que per ser el primer cop que tanquen pinya enguany, l'estructura ha resultat força ferma, tot i que no ho ha estat prou com per aguantar la terç al pilar. Però molt bé!

A la segona part de l'assaig, ens hem dedicat a perfilar la tècnica personal: com s'havien de col·locar els baixos (gent que està al `pis de sota') i com havien de pujar, en aquest cas, els dosos (parella que forma part del 'pom de dalt' i que haurà de suportar el pes de l'acotxador i l'enxaneta).
Aquesta prova ha estat més complicada, doncs la gran majoria de dosos eren novell i els ha costat força enfilar-se i col·locar-se, però és una cosa ben normal. De mica en mica millorarem la tècnica i les coses aniran agafant forma.