Segon assaig de l'any

Avui hem fet el segon assaig de l’any i ja comencem a tenir papallones a la panxa. Tothom s’està preguntant si tenim possibilitats de guanyar el concurs, però encara és d’hora per dir-ho. Queden quatre mesos per davant i molta feina a fer.

Ja hem posat en marxa el ‘concurs’ per al disseny de la samarreta d’aquest any i aviat ens arribaran els cascos per l’assaig. Per no parlar de que els organitzadors, els Castellers de Barcelona començaran a visitar als centres participants per donar ajut i consells.

Tot fa que es comenci a ensumar la conclusió de tot el nostre esforç. Han passat tres mesos d’assajos i sembla que ens falta molt, però les peces aniran encaixant i faran una actuació més que digna.

Avui ens hem dedicat en la primera part de l’assaig a practicar poms de dalt per un costat, i rengles per l’altre. Els poms ens estan constant una mica per la tecnificació que cal fer per pujar d’una manera fina i que no trontolli tota l’estructura. A més de la complicació que tenen les postures, tant per part de dosos com de l’acotxadora. Però de mica en mica es van veien resultats.

També la gent s’ha d’adonar que fer castells requereix força tècnica par part de tothom i que hi ha moments en els que sembla que no es fa res, però que cal fer allò que es coneix com ‘seguretat passiva’ i que la gent que puja necessita veure gen ‘fent mans’ per evitar fer-se mal en una possible caiguda. Tothom vol protagonisme, però cal tenir molt clar que sense l’esforç de tots res s’aconseguirà.

Abans de dinar, però, hem practicat un nou castell: el pilar de 3 aixecat per sota. És un pilar molt vistós que requereix força coordinació amb la gent de pinyes, però és molt agraït i no gaire complicat de fer. Hem fet un parell de proves i hem descarregat exitosament les dues proves.

Després de dinar, hem tornat a tancat la pinya d’aquest pilar, i hem fer dues proves més, una d’elles amb gent al pilar que no n’havia fet mai. I de nou, les hem descarregat i millor que les primeres.

Ara ja ens hem de prendre seriosament els assajos i intentar aprofitar al màxim aquests. Això implica que per part dels nois i noies es mentalitzin en que han de ser àgils quan se’ls crida per les proves i, sobretot, que s’acostumin a veure la distribució de la gent en les pinyes per perdre el menor temps possible en tancar la pinya.