El 9
de maig ens trobàvem les tres colles participants al local dels Castellers de
Barcelona per fer el sorteig de l’ordre d’actuació. En primer en poder triar
van ser els de Joan d’Àustria, i van triar sortir primers. Nosaltres vàrem ser
els següents en triar l’ordre i vàrem decidir sortir els últims, de tal manera
que els Escolapis de Sant Antoni ho farien en segon lloc.
Un
cop decidit l’ordre d’actuació, ens vàrem dirigir al Parc del Clot en comitiva
encapçalats pels grallers dels Castellers de Barcelona, que ens acompanyarien
al llarg de tota l’actuació.
Abans
de començar el concurs, els Castellers de Barcelona feren un pilar de quatre en
senyal de dol del professor assassinat al IES Joan Fuster, que havia de ser un
altre dels instituts participants, però a causa de aquest malaurat fet varen
decidir no presentar-se.
I
així, començàvem el concurs. Joan d’Àustria començava amb un 2d4 (475 punts).
Sant Antoni ho feia a continuació amb un pilar de tres (400 punts).
I nosaltres
ho fèiem amb el vistós (i agraït) pilar de tres aixecat per sota (620 punts)!
La cosa començava bé, doncs ja ens avançàvem en puntuació.
A
segona ronda, Joan d’Àustria enlairava un pilar de tres,
mentre que Sant Antoni
no aconseguia carregar el 3d5. Castell que nosaltres també vàrem intentar
enlairar però tampoc ho vam poder fer.
Joan
d’Àustria anava per davant en el concurs amb 255 punts d’avantatge respecte a
nosaltres.
Així
que iniciàvem tercera ronda, i Joan d’Àustria aixecaven de nou el 2d4 però
aquest cop net (sense pinya; 620 punts). Sant Antoni descarregaven el 4d4 net
(150 punts)
i, nosaltres, provàvem el nostre pilar de quatre amb folre.
El
folre és com una segona pinya que es posa damunt de la primera, amb l’objectiu
d’afermar estructures altes. Això implica una col·locació específica de la gent
en la pinya de sota, en concret, mb els braços al costat del cos.
Ningú
s’esperava que féssim aquest pilar (ni els mateixos Castellers de Barcelona) i
cap dels altres centres sabia com ajudar-nos amb la pinya, de tal manera que
van fer mans com qualsevol altre castell i, en comptes d’ajudar-los, el que
varen provocar és deformar-nos l’estructura. Tots els pilaners patien de valent
intentant trobar l’equilibri. L’enxaneta damunt el folre esperant un moment per
enfilar-se i aquest moment arribà. Pujà, fer l’aleta i vàrem descarregar el
pilar sense saber ben bé com.
El
pilar de quatre amb folre era la tercera estructura amb més punts del concurs,
1.205 punts. Això va fer que a aquestes alçades del concurs, Joan d’Àustria
portés 1.495 punts, mentre que nosaltres ja portàvem 1.825 punts. Sant Antoni
quedava junt de nosaltres amb un total de 550 punts.
Quedava
la ronda de millora. Joan d’Àustria tornava a intentar el 3d5 però de nou va
fer llenya! Havíem guanyat el concurs!
Però
els nois i noies van voler tornar a provar el 3d5, tot i sabent que no calia. Però
també se’ns va resistir i no el vàrem poder carregar.
D’aquesta
manera, les Escolàpies Sant Martí es van proclamar guanyadors del primer
Concurs Intercasteller ‘Nascuts per Fer Pinya’.
La quantitat
d’hores dedicades a assaig van donar els seus fruits.
Per acabar la diada, com és constum en el món casteller, les tres colles féiem pilars de comiat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada